Un paio que es deia LA HISTÒRIA D’UN PAIO ho havia fet tot malament des dels dotze anys. I se’n va assabentar en sec llegint

«Espera’t, que està sense planxar HA ARRIBAT L’HORA DE SABER LA VERITAT SOBRE EL MENJAR». Amb aquesta idea ens vam dirigir al monestir ME’N SURTO

Ja ens tocava cobrar una bona Bíblia. Per la loteria, vull dir. Sé… Ens han regalat mil milions d’euros en forma de gana. Aquesta estafa,

Compartim pis amb un vell que es diu Noia. De vegades li escopim al menjar. Comença sempre el mateix Noia. «Digueu-me Nòiax, paios». Les claus

Les caimes, les, les camez d’en Noia eren primes com un esput. Eren blanques. I la resta, negra. Duia uns pantalons de la marca Pantalons

Hem confiscat el programa Llet de poni, el show televisiu amb el públic mort de cony cap amunt. El plató el van dissenyar uns nois

Un carter, el Susquet, va estar vint-i-cinc anys repartint la seva primera i única carta. I el retard no es devia a la seva bici,

Senyor, la de penya que viu a l’aigua… PEIXOS I DE TOT, HI HA!!! En fi, ahir vaig visitar una xarxa social d’extraterrestres… I en

El dissabte de 2008 vam anar al XVII Campionat DETENNI de tennis. Ens n’havien regalats uns passis a l’Stop the Dad’s Opera. Uns passis arrugats.

Aquest és mon pare i aquest. Ah, ja sou aquí. Doncs ahir, DEIXEU DE TOCAR AIXÒ, VELLES, cap al tard, érem a la catifa i…,

Saturday. Em vaig llevar pensant en tu. A Munic, som a. Sí, és clar, us acompanyaré per la fàbrica de petits pianos El Tritó, una

La calor d’una nit, un minut de pijama, mantetes vermelles, com m’agrad-EH, FILLS DE PUTA, US VOLARÉ UN ULL. Ai, els ossos lladres, quins ensurts

Ells i Ell van sempre engatats, ES BEUEN FAMÍLIES SENCERES CADA. Hem aixecat la manta d’un assassinat. Vull que m’entenguis: els assassins Ells i Ell se la

(Fugiu, Els Conills Per Sevilla! Fugiu per Sevilla mentre explico això!!!) Volen obrir un gimnàs als terrenys Tieta Roseanne. Abans hauran d-OEL ORELLES OHE NO,

COM ES FA LA NEU? MICOS QUE LA FAN. Una bava de confeti ja viu als nostres terrats! Comença la cursa a la ciutat que

El projecte El Grup i Altres Coses seran sis noies amb roba de tennis, vambes. Hem treballat perquè les vambes formin part del seu cos.

Soc a la llauna o el soterrani dels British & ¿British? Apartaments. Han vingut tots: en Soci Fins Avui i l’Anys Vint. Deu, tres mariques

Passeu, passeu!! Pallassos, que bé que hi sigueu tots! Què tal? No, a tu no t’ho dic pas; què tal?, no, a tu no t’ho

Demà explicaré a la mare cada cop que he surat. D’això estava disposat a parlar en aquesta ocasió. D’AIXÒ. D’aquesta bretolada. MNÉ, fem-ho més maco.

Quants anys tens? «Tres». Voldries venir al concert dels Estats Units? Ara ja només són un grup. Totes aquelles cares de sínia es dediquen a

Doncs ell era el seu propi Dràcula. Bord a la dreta, la boca cap avall, deixa-ho caure, un, dos, una miqueta, va… Bé. La fusta,

Seixanta-tres. Pensa un color, jo en penso un altre.Ara de debò: m’agrades. Te’n recordes, d’aquell sopar al Lulu’s Lunar Fish? PERÒ MERDA, GUAITEU! Tenim tot

Fas molt tard! Passa d’una vegada, bandarra, SEPS! Aquest llampec és ton fill? Oh, no! Quina cara! Com l’oblidaré? Tchy! Ah, tu estigue’t fora, rapat!

NYEC. Vam arribar a una hora que podríem considerar bona si eres un gatet. Llavors no n’érem. Per acabar la carrera de Caure Bé, necessitàvem

Cosir alguna cosa concreta durant tota la teva vida com… No, no cosir tota la teva vida! Tan sols un fet concret… Cosir ben fort

ASTÈRIX. LA PERSONA. Aquesta Setmana Santa i jo hem estat parlant de, bé, dels nostres diners. Vam ficar uns quants euros en un assumpte de

Minúscules, delicat; MAJÚSCULES, BOIG!!! El dia que vaig aconseguir baixar de l’esvàstica de formatge on m’havien crucificat els intrèpids jueus, no vaig dubtar ni un

No veig per què hauríem d’estar contents davant la idea d’un món solidari. De vegades tan sols ens queda abraçar EL RITME. S’ha de tenir

EH, SONAT, de debò no has vist aquella sèrie-tv que causa desmais des del pàrvul fins a l’edat més tova? El Doctor Hospital, se’n diu.

Mentre esperava el doctor, vaig fullejar una revista científica, la SCIENTIA ET PIULAS, de la qual vaig aprendre com fer el buit. Havent tornat a

Ens hem comprat un cine. La primera pel·lícula que hi vam veure va ser En Charlie i la fàbrica de sa mare. Un docus sobre

Scolta, Monkey, s’ha acabat allò de fer xocar tites amb aquelles figures fetes de neu dels deu ídols del pòquer que tenen millors detalls amb

Quantes maneres massives hi ha de pagar-se un pentinat? Quatre: En Rabba va entrar a la caseta de palla dels Números U. Hi vivien en