Passeu, passeu!! Pallassos, que bé que hi sigueu tots! Què tal? No, a tu no t’ho dic pas; què tal?, no, a tu no t’ho dic pas. Que bé, Barret Doblegat, Me’l Passes?, has vingut! No hi confiava. I aquestes noies? Bravo, bra-ah, que són la teva ànima, perdona, no volia e…
Darrerament, he estat però a navalla amb la guardiola. Ho vaig poder arranjar quan em van trucar aquells pares: «Hem de xiular una òpera: Nabucc, la vida d’en Narcís Gat. Seràs (i no diguis «Entiéndanme, tengo que follar») el Kangú del nostre TECHNO QUE FOLLAR».
El seu berenar, un bollycao. Vam treure els cromos DE DINS EL BOLED. Del forat dolç, vull dir. Mireu-los COLLONS AMB LA NOCILLA, TOTA LA MÀ PLENA MER.
Els cromos eren novel·les, així que li vaig llegir:
«SOM AL BÓ. Tenim els porcs. I EL LLÓPOL. Som al bosc, vinga. I els porcs continuen. Un de petit i un altre de divertit. Un altre, mariner. Aquests porcs eren molt bons fent el que feien. Molt bons.
ELS TRES PORQUETS».
Barret Doblegat i ànima d’en Barret Doblegat, creieu-me si us dic que amb la cantimplora plena he pogut per fi dedicar-me a acabar els meus ginys. Per aquí, voldria ensenyar-vos una cosa. Una mica més fi, no tant.
Rere aquesta cortina hi ha el meu exèrcit de postals: vigileu. Són perilloses, ja ho sabeu, la que plora, és a dir, no les provoqueu… Amsterdam a kiss ja ensenya l’ampolla trencada…
I aquesta atracció del Port Aventura (aparta la cortina per deixar-hi veure un llum de sostre, cobert de quitrà i plomes, que oscil·la lleument) me l’he inventada jo. Tot el que tinc ho invento. Aquestes sabates mira-les.