[1] «Vaig entrar a la perfumeria fent dringar uns objectes metàl·lics que penjaven davant la part superior de la porta: eren ELS TEUS SOMNIS. Potser no ho recordes, però somnies gairebé cada nit en objectes metàl·lics. Des de tetraedres i cubs fins a vaixells: caravel·les, en concret. Brillen molt. Què amagues? Es guarden allà a dalt: això t’interessa».
[2] «M’havia encongit fins a fer com un goril·la adolescent (que alhora s’ha reduït a escala mil·limètrica)».
[3] «Aquell cambrer tenia, per favor, fins a tres dimensions. Només li’n vèiem dues, però estàvem segurs que en dissimulava la tercera. Què, mi-te-la. Tenia tots 360º treballats, detallats. Acollonant».
[4] «Amb les cames PRETZEL sobre l’escriptori i la resta del cos penjant de qualsevol manera orella en 2D, reflexionava sobre com col·locar-me d’una manera més còmoda. La invitació que havia trobat apujant una mica la calefacció, AH, MI-TE-LA, i que em convidava a anar al club exclusiu Pere Nutell (anomenat així en homenatge al Papa Nutell, la gran bola que et duu els regals per Nadal) la tenia furgant entre l’ullal i la geniva. Com a escuradents no tenia rival. Com a invitació:
TAMPOK».
[5] «Tots els aplaudiments provenien d’un racó a recer dels dards on hi havia un feix de joncs recolzat contra la paret. Un cambrer va enganxar els post-its que havia recollit del front del supervisor sobre la paret on eren els joncs de tal manera que, segons des d’on guipaves la constel·lació de post-its, veies un mapa de la ciutat que indicava quin era el millor lloc per abandonar aquell bar: la porta».
[6] «CELTIC DE GLASGOW A LA PUTA CARA. Ja era fosc quan vaig tornar al despatx, des d’on sentia el soroll del trànsit i els udols d’un veí que s’havia fet famós per gravar un documental en què explicava que els líquids són una falta de respecte. “I no n’hi ha pocs, a més a més…”».
Hem enllestit una història de cinquanta capítols.
En Jaume i les roselles
Són frases (i en són frases).
Armada i cosida, creiem que podria quedar així:
Fins i tot així: