Soc a la llauna o el soterrani dels British & ¿British? Apartaments. Han vingut tots: en Soci Fins Avui i l’Anys Vint.
Deu, tres mariques amb una baralla de pòquer per provar de recuperar les truites de riu que els vaig gratar a punta de pirra a la cantonada de l’Hotel Mengeu Verdura. Mengeu verdura. Ha arribat l’hora de deixar-los la cara com el casament de la meva filla.
En Soci Fins Avui, físicament igual que un cor pintat, sap com fer-nos-ho PASSAR SUSANNA. Es fica una pistola sota els Levi’s Grand Chef i dispara a través de la tela contra la bombeta. Es disposa a dormir amb una samarreta on hi diu «MAYBE I’M DREAMING OF YOU». Un altre dia que passa per a en Soci.
L’Anys Vint, la rossa de 1997, posa la mà sobre la taula i la tritura amb una navalla de l’exèrci-de Danone. Sota la capseta de tendons, gravat a la taula, veiem un dibuix: les boles de drac. Aquesta és la seva jugada mestra; molts recullen les seves cartes i s’acomiaden BÉ JO MA FILL SÓN A CASA, ADÉU LA JAQUETA LA TEVA DEIX-LA PUTA MÀ.
Però tranquil·la! Tr-tranquil·la-mira-les-cartes-mira-les-llenties-mira-les-sí, són llenties. Porta esbatanada. La silueta de l’inspector al llindar:
«NORANTA GOSSOS!!! Aquesta cançó que teniu de fons em fa estremir. Ara escolteu-me, els del pòquer il·legal! Llepareu presó per… per aquesta cançó… que m’abassega, no hi puc fer res… Tants records… Noranta gossos —somriu—, sempre els compto pensant en tu, Noranta perles…
Aquell núvol:
Digue’m que sí…
Noranta gossos…»