El projecte El Grup i Altres Coses seran sis noies amb roba de tennis, vambes. Hem treballat perquè les vambes formin part del seu cos. Tant de bo siguin l’òrgan que tocarà (dards) que ens trasplantin dimarts.
Fins aquí la seva relació amb el tennis. Si s’ensumen que sospites que són fruit de laboratori, es penjaran unes medalles les unes a les altres, de formatge o qualsevol altra vianda que tinguin a l’abast. «Avui l’has colpejat abans, eh? Vejam si jo també la colpejo abans»; comentaran la jugada dissimulant, sortint en ordre per la finestr. Desconec quin.
Estava lligat al pal, jo. Al pal més llarg; palmeres, diria. Dos-cents japonesos m’apuntaven a un indret de l’ull amb els seus petons. Vaig poder robar la pistola a aquell qui es picava la panxa fent ritmes, i vaig començar a repart-O-HÒSTIA, AH!!! TOT ALLÒ DEL GRUP!!!
El grup, estem il·lusionats amb elles: SÓN HOMES NOUS, MÉS LLESTOS, DISPOSATS A CONQUERIR LA TERRA (TAMBÉ AMB SUC DE FLOR, ET VAM ESCOLTAR). HOMES QUE CAIGUIN EN UN LLOC I S’AIXEQUIN EN UN ALTRE.
De moment mengen molles de pa.
Agafa’n, sí. No ve d’aquí!