EL DARRER A GUARDAR L’ESPELMA

COM ES FA LA NEU? MICOS QUE LA FAN.

Una bava de confeti ja viu als nostres terrats! Comença la cursa a la ciutat que a tu t’agrada. La celebren cada any, però si no ho vols, no. Cursa LA PREPARA’T AMB MI, BCN.

Hi ha força concursants. S’AJUNTEN!!!, S’AJUNTEN!!!… en una aula de la facultat TROMPETA DE MEDICINA, cadascú en un pupitre que tant hi fa. Tots hi duen llibres i alguna revi-sobretot llibres per tal de no avorrir-se. AMB VAPOR JA NO ES FA, CONTES PER FRENAR POCA PLUJA; se’ls porten de casa.

Per una finestra (oberta) es veu la línia d’arribada al capdamunt D’UNA MUNTANYA TENSADA PER DOS BOUS. Sota l’ampit es reuneix un grup de persones. Totes tenen la vida al davant.

Els atletes llegeixen com llops. Un es desmaia. Ha estat menjant unes Uncle’s Lletres, ÉS CLAR. S’aixeca i torna a llegir. Si de nit és més fosc, treuen unes espelmes. Podrien encendre els llums elèctrics de l’aula, però les espelmes tenen aquella ESTAN RECOLLINT LES ESPELMES MOLT ENFADATS.

El darrer a guardar l’espelma s’hostia a amb pistoles descarregades amb el primer. De la resta de lectors, qui digui «Aquesta lluita m’agrada molt»…

Qui ho digui guanya.