EL COWBOY DE LA PORTA

(Fugiu, Els Conills Per Sevilla! Fugiu per Sevilla mentre explico això!!!)

Volen obrir un gimnàs als terrenys Tieta Roseanne. Abans hauran d-OEL ORELLES OHE NO, SÓN RAPIDÍSSIMS!!! L’acaben d’inaugurar. Ho diu en neó:

Gimnàs Arrenca en Dakota Kid.
«Aixeca’ns».

Doncs això, aixeca’ns.

Com ho heu fet? Tant se val. Cada màquina del múscul té la seva placa de metall, fet que la converteix en persona: «FIXA-T’HI L. LAKE, ADVOCAT». Les col·loquen amb precisió de cavall, ¿ho veus? Allà hi diu «Aixeca aquest braç de dos quilos amb el teu braç de dos quilos». Una altra persona. I quines begudes! Garrick Blú, Powerful Invitation To. Són tan enèrgiques que es beuen entre elles.

Quan ets prou fort per enfilar-ne la sortida, el cowboy de la porta escorcolla una torre d’adhesius alta com la seva BE-LLE-SA i, alçant-la, et planxa amb un cop sec i dolorós la de l’Ok! multicolor a la mateixa TRÀQUEA, SI ALLÒ ÉS ALLÀ.

Sempre se’n penedeix, i se li desfan les natges d’afalacs. Una mica neguitós, et col·loca amb mans d’Anabel uns auriculars tan grossos i nutritius com uns cocos. El cowboy t’acompanya fins a la sortida mentre sona el casset connectat als auriculars:

«QUÈ TAL? JO MOLT BÉ! QUÈ TAL…? JO ESTIC BÉ; TU COM ET TROBES? QUÈ TAL?  EM FAS UN PETÓ? JO TE N’HE FET UN».

És la veu del cowboy.