NYEC. Vam arribar a una hora que podríem considerar bona si eres un gatet. Llavors no n’érem. Per acabar la carrera de Caure Bé, necessitàvem el curs d’Amistat amb el Bosc. Com a benvinguda, ens van regalar una carpeta folrada amb fotos del director de quan era un minyó. La del bressol esgarrifa: fotos d’astronomia.
El curs, una aventura sobre l’amistat amb els arbres per saber fer-te el marica entre fustes. És relativament glups, un pinyol, vull dir que és relativament fàcil considerar que un arbre.
Dormíem amb la testa dins el riu, el cos ajagut a la riba. És l’única manera de no veure com les plantes es posen llurs pijames.
Per molta amistat que creguis haver consolidat amb la boscúria, cap arbre no et convida a emprovar-te vestits macos si no els has cosits tu mateix; i compte, fuetegen. Ara mateix em trobo (galta bullint) enllestint una màniga del més bell que he sabut teixir. Avís amical: per a alguns, «un vestit maco» són aquelles bossetes que si les mulles, SE’T MULLA UNA EXTREMITAT.
Cada dia hi ha centenars d’amics amb els braços i les cames xops i llurs famílies tan lluny…