DINER I NEGOCI

ASTÈRIX. LA PERSONA.

Aquesta Setmana Santa i jo hem estat parlant de, bé, dels nostres diners. Vam ficar uns quants euros en un assumpte de mariners: Spectacle de Vaixells i Conduir-los RAQUEL.

Així doncs, nens, tots dos parlàvem, d’acord, parl-parlàvem de diner i negoci molt seriosos, però ja em coneixeu, m’avorria una mica. Mentre feia veure que escoltava el meu interlocutor, aprofitava l’estona per acabar de redactar (amb un bolígraf i les mans) el meu darrer manifest:

«Soc un músic relativament autoritari amb uns ideals propers a l’extrema dreta francesa. Treballo per mantenir la inferioritat dels pobles del sud d’Europa i el nord d’Àfrica. He escrit articles en revistes de caire eroticocristià on s’exposa la inferioritat racial del poble de Portugal. Fomento l’extermini de la població de peixos del Mediterrani introduint-los en profilàctics de colors ben diversos. Malgrat tot, admeto que les brànquies són un sistema respiratori molt més avançat que el nostre, de manera que considero les espècies següents, en aquest ordre, les més aptes per dominar la Terra: lluços i truites de riu, homes, erugues masturbadores i mexicans».

En enllestir la declaració, encara sentia la xerrameca, així que vaig acabar de passar l’estona pintant uns mots encreuats asiàtics molt menuts que anaven creixent amb el pas del temps. Quan arribaven a ser GROSSOS COM BOLES t’adonaves que en realitat no estaves pintant res més que Madrid, LA CIUTAT.