ASTÈRIX. LA PERSONA.
Aquesta Setmana Santa i jo hem estat parlant de, bé, dels nostres diners. Vam ficar uns quants euros en un assumpte de mariners: Spectacle de Vaixells i Conduir-los RAQUEL.
Així doncs, nens, parlàvem, d’acord, parl-parlàvem de diner i negoci molt seriosos, però ja em coneixeu, m’avorria una mica. Mentre feia veure que l’escoltava, amb les mans feia…
Arrencava plometes del sofà i muntava amb elles figures dels germans Bigoti i Bigot, cambrers. Recordo que en Bigot t’escrivia el següent al tuva de paper: «Dotze ratpenats; el tres i el nou em recorden a tu», «A dintre del cel», «La majoria de gallines i jo», «Petons muntanya» i «Vaig al túnel de sopar (vaig a sopar)». Busca’l, el croissant.
Vaig acabar de passar l’estona pintant uns mots encreuats asiàtics molt menuts que anaven creixent amb el pas del temps. Quan arribaven a ser GROSSOS COM BOLES, t’adonaves que en realitat no estaves pintant res més que Madrid, LA CIUTAT.