Minúscules, delicat; MAJÚSCULES, BOIG!!!
El dia que vaig aconseguir baixar de l’esvàstica de formatge on m’havien crucificat els intrèpids jueus, no vaig dubtar ni un segon a iniciar el tan esperat viatge al centre de la Terra.
El guia duia el mapa tatuat al fetge, de manera que em forçava a obrir-li una mica la panxa amb un boli Pilot per veure per on t’havíem d’anar.
Al centre de la Terra hi havia MARC, un noi força tímid que, vacil·lant, va insistir perquè em quedés uns paperots. Em va fer entendre —i ho vaig entendre— que rebre «ENTRADES» de mans del ratolí del Cola-Cao no és molt hòstia habitual. Entrades, a més a més, per passejar un gos.
A la tornada, vaig haver de ficar-les en una petita llar de foc que mon pare LA PUTA!! ARA TAN SOLS SÓN FUM I PASTES… Pastes de rebosteria fina, és clar. Les miro i hi veig Brioixos Brillen. EM VA DIR que servien igual…
PASSEJAR UN GOS és la festa en què la gent va vestida de persona que està veient una girafa al zoo. No hi ha música. En lloc seu, els convidats s’expliquen mentides sobre com tornar a casa. Tots tenen una corretja a la mà i tan sols alguna té rata al final.