Seixanta-tres. Pensa un color, jo en penso un altre.
Ara de debò: m’agrades.
Te’n recordes, d’aquell sopar al Lulu’s Lunar Fish? PERÒ MERDA, GUAITEU! Tenim tot un taller baixant com una gota de Fanta! MI-TE’L, MI-TE’L, AMB ARNÈS I TOT!! COMPTE, EEEEH, UUUUUUUFF, JA CAU!!!!! Gairebé em peta la boca el molt GUILLA.
Taller «Et Volem Vestir de Núvia» (et casis o no), el nostre Apol·lo 13 de la moda.
Passa, passa, princesa… Oh, no, no, res de princesa, en què estaria pensant? Passa, avui és el vostre dia. Enfila’t a la barana i baixa, baixa a tota-o-hòstia!!! Au, ja estàs vestida, no, no funciona mai… Per què? Digues-m’ho tu…
Vejam, inclina així el tors, ara-a ens han robat el vel! Aquest vel que duc posat, d’acord, d’acord, sense la gorra no m’inspiro; perdó, eh, sempre tan fins.
Que sí, que el vestit llueix, però per tal d’enllestir la indumentària, PER TAL D’ENLLESTIR LA INDUMENTÀRIA!!!, ja ho saps, hauràs de pren aquest xandall: hauràs de guanyar-me a handbol.
En pocs minuts començarà el partit. Veus tots aquests tigres? Hem de ballar millor que ells. Guaita quins ullals, els he esmolats al matí. Els jutges que dictaminaran qui guanyarà el partit són aquells d’allà: més tigres.
Sí, van amb nosaltres. He estat parlant amb ells i NO! LA NÚVIA NO! SI HO VOLS, ENDÚ-TE’N LA NÚVIA molt ràpidament! Més ràpid!
Ja la tens.