Les caimes, les, les camez d’en Noia eren primes com un esput. Eren blanques. I la resta, negra.
Duia uns pantalons de la marca Pantalons per Menjar-los i No, per menjar-los i per no. Es doblegava els pantalons set cops per ensenyar les seves blanques, n’estava orgullós.
«Les cames d’en Noia, la nit més curta; a ningú no li importa; A NINGÚ NO LI IMPORTA». Aquesta frase era allò que ell entenia per «fotre un clau».
En Noia no s’oblidava mai d’en Mocador, a qui duia sempre en una butxaca i amb qui embolcallava una branca d’olivera de plàstic feia un metre. Un cop l’havia brandida, es disposava a explicar la seva única mentida:
«Mireu aquest truquet: barregeu aigua amb qualsevol cosa, el que sigui. Barregeu-ho, vinga, agiteu-ho i expliqueu-ho a les vostres putes mares».
Aquest Noia és el d’ahir.