Un paio que es deia LA HISTÒRIA D’UN PAIO ho havia fet tot malament des dels dotze anys. I se’n va assabentar en sec llegint la tapa d’un Danino. Des dels dolços anys que patia, l’imbècil.
Dedicava els vespres a cuidar fer-se el fill de puta amb les seves filles. Totes dues eren de Stracciatella Crocantíssima. Com que no? Ho diu aquí (rebenta una carbassa amb un bat de beisbol).
La Història d’Un, com l’anomenava la policia, havia bufat més d’una vegada entre barrots de presó. I tot plegat, a causa d’una trapelleria de nen, eh: cercar i ficar animals MOLT FINS entre les pàgines del llibre d’en Tronoyatan.
Aquesta història ha passat de generació en generació a través d’avis que s’ho explicaven NOMÉS ENTRE ELLS.