Submergir les mans en un bol de querosè. Dormir. Hi ha moltíssimes més maneres d’amortallar un vaixell! Amb compte, el clatell [Lluís,
Rei.
Desfila amb parsimònia].
La manera més llampant de preparar la mortalla a una embarcació me la!!!!, ei…, va, va ensenyar aquell esquirol que custodia –mentre corre per la ciutat, s’escapoleix per forats– la teva partida de naixement sota la pota. «Cua arrufada… És ell». I la vaig aprendre la de seguida, la manera: a la coberta del vaixell que ens servia de mostra, juntament amb d’altres de la seva estirp que el seguien –mateix pèl suau, com salten, divertits moviments–, l’esquirol es va enfilar com un llamp fins al capdamunt del pal de mitjana, on va desplegar una gran lona, aspre sobreperroquet, de darrere la qual van sortir a l’instant cinc macarres amb punys americans.
Nou dies a l’hospital.
Per tal que el vaixell s’acomiadi del món ben guarnit, puc dir que –i les meves contusions en són la prova– tan sols cal vestir-te amb tapes de iogurts i treure-te-les dins un vagó (de tren) que vagi cap a Bulgària. A Sèrbia, afanya’t. El revisor, tombat sobre safates de croquetes, llepa les tapes mentre suggereix canvis en la teva actitud. «Millor així» i puny còmplice a la barbeta.
Se sol dir que el resultat llueix. Aqueixa fragata (dues síndries exploten)…
…la vaig acabar anit.