El dissabte de 2008 vam anar al XVII Campionat DETENNI de tennis. Ens n’havien regalats uns passis a l’Stop the Dad’s Opera. Uns passis arrugats. Né, tant se val… HÒSTIA!!! Mireu el meu DNI.
Em grato les cantonades de la barba amb el meu DNI.
O, ara de debò… Mesos abans havíem provat d’aconseguir entrades per al campionat esquilant xais —troballa sobre el llom afaitat— en unes colònies Botafogo. Som nens. Dormíem a la Casa Raspall de Dents. Érem una mica ficàvem terra a la boca dels hey nens. «Tenim hort», «Tenim tros», els cridàvem.
Allà vam aprendre la nostra putada més grossa: «Barret per sobre, però també per sota». Sempre dúiem uns estoigs. Alpino amb 10 o 12 barrets de coppa en cadascun. En acabar d’esquilar, repartíem els barrets als altres ninis perquè se’ls posessin a la part més septentrional del cos, fins a la línia de les celles. Un cop estaven vestits de francès, ens cosíem la cara a cops de puny.
Ells miraven.