La calor d’una nit, un minut de pijama, mantetes vermelles, com m’agrad-EH, FILLS DE PUTA, US VOLARÉ UN ULL. Ai, els ossos lladres, quins ensurts cada nit. Els Ossos Bandits, quatre amics del peluix amb cors per panxa. La Toy Orchestra.
Per un tema de supersticions i avantpassats, més aviat d’avantpassats, han de muntar un pícnic al jardí de la casa on cometran el furt abans d’endur-se’n les peles. El més obès, en Larry Greendoll, hi duu la taula i uns embotits del sud de.
Parlen MOLT FORT de paies nues. Humanes. S’expliquen els principis de les darreres pel·lis eròtiques que han vist:
«JO EM PETO LA, JO ME’N VAIG ANAR DE LA CIGALA; VAIG GRAVAR ALLÒ HO JURO NOI ESCOLTA’M ET DISPARO SUBNORMAL».
És impossible que ho gravessin ells, tothom ho sap, són de peluix. Criden i fan volar gots pixats. No es trenquen en bocins, són de peluix. Tot és molt ridícul.
Dormen cada nit a BOX POLICE. Al dematí s’acomiaden: «’INGA, ‘DEU, VOSTÈS, POLIS, A REVEURE MOLT SIMPÀTICS».
Tot és molt ridícul.