EL BLUES DEL CARTER

Un carter, el Susquet, va estar vint-i-cinc anys repartint la seva primera i única carta.

I el retard no es devia a la seva bici, no. En lloc de rodes, ja se sap, aquella bici corria amb… amb botes. Sabates de Goofy de cordó i sola ampla…

PERÒ QUE GIRAVEN TAMBÉ.

Més aviat, el problema era ESTÓMAC ALS CABELLS, el destinatari. Així es deia el receptor de la carta. Aquest paio, l’Estómac, vivia a TOTES les cases de la Rambla. Sortir a i trobar-te’l a la cuina fumant la teva pipa. FUMANT L’ESTRUCTURA DE FUSTA DE LA PIPA. Això passava.

En Carter va fondre tots els jingles del veïnat fins que li van fotre un tret des de Nou Barris.