Mentre esperava el doctor, vaig fullejar una revista científica, la SCIENTIA ET PIULAS, de la qual vaig aprendre com fer el buit.
Havent tornat a casa, vaig agafar la capsa d’ATO més bastarda, li vaig xuclar tot l’aire amb una palleta, m’hi vaig ficar dins —sotracs laterals— per espantar ma mare, a l’estil JACK, i vaig palmar. Vaig despertar al PALEOFESTIVAL.
Quan vaig sortir de la capsa amb la cara del Gat Fèlix perforada a la cara, vaig topar-me amb EL SENYOR SIDDHRAL. No em sobrava el temps, de manera que vaig muntar la tenda a tota puta. Al Paleofesta no em vaig sentir impel·lit a trepitjar cap pastís fet de tubs d’escapament empastifats de melassa només perquè la meva tenda tingués forma de cony —«Ja saps què et toca»—. Allà S’ACCEPTA.
Enamorat, vaig mirar cap a l’escenari per llançar petons a qui semblava un ximpa amb una flauta. Era el Bonus d’U2. Vaig poder parlar amb ell sobre la salut de sa mare.
Em va dir que es trobava… bé.