Hauríem d’estar més atents: hauríem d’adonar-nos de qui barret (i hauríem d’adonar-nos de sorra).
TE VOLEN CULLERA.
Volen que t’estiris per un extrem i t’eixamplis per un altre per submergir a continuació la part ampla —generalment, cap i tronc— en un brou. I tot plegat, per agafar menys sopa de la que t’han promès.
Te volen de frontal còncau i submergit. Pensa-ho.
Així mateix, te volen repicar contra un got per, un cop drets, iniciar un parlament. Deixaran caure a plom la meitat superior del cos contra la taula —soroll estrident de goma tensa— i rebotaran cap al sostre, des d’on, levitant per l’heli que els atapeeix, recitaran amb veu gairebé inaudible: «Setze microespelmes, no hi guipo, però les encenc. Setze microespelmes, no hi guipo, però jo ja m’entenc».
No t’adones que aviat te voldran vaixella, repartit en múltiples plats. La boca, en una ponxera; les orelles, ja saps on. Tanmateix, a nosaltres no ens facis massa cas: SOM SÈMOLA (100 grams, a tot estirar: ens agafaries de sobres…).
Estan entestats a cullerejar-te i saben com convèncer-te que ho facis tu mateix: es posen fulles d’enciam sobre les extremitats i les allisen. Mira com les aplanen. SÓN IMPLACABLES.
Te volen cullera. T’hi avindràs?