Juan de la Rica feat. Nous Mamuts
Desfigurar-se amb eines metàl·liques fines i precises com a salutació a una persona que s’acosta per la mateixa vorera, i, un cop se l’ha deixada enrere, canviar el rumb, amb el mateix pas, cap a Urgències.
El dia que faci mandra trobar-se amb coneguts (sobretot per haver de presenciar —i, mentre una galta penja, aplacar— els seus escarafalls), sortir a passejar anant directament a Urgències, per on hom sap per experiència que no coincidirà amb ningú; però, perquè el viatge no sigui debades, esgarrar-se la cara igual.
Les tisores dels escacs o la cabra avesada a saltar salta que saltarà.
Per allà veiem un paio caminant cap a Urgències en un dels viatges en els quals no se saluda ningú, però se saluda. Afanya’t a contestar, anant rere seu, les preguntes d’examen que té escrites sobre l‘esquen, corre, ha fet figa i fa gambades. Són aquestes:
- Si afirmem que el cap d’un home amb cap de cavall és un cavall de cos sencer, un home amb cap de cavall decapitat és un home el cap del qual és un cavall sense cap. D’aquesta manera, un home amb cap de cap de cavall decapitat és un home molt semblant a l’home amb cap de cap de cavall, però l’expressió del rostre, si no se sap d’on ve, sembla, per contrast, apagada i sinistra; i un home decapitat amb cap de cap de cavall és un home a qui han tallat el cap, cap de cap de cavall. Es podria arribar a saber, intuint-ho d’alguna manera, sense analitzar el tall al coll, tan sols per l’aura que desprèn el cos, que aquell home, l’últim, tenia un cap no humà i, fins i tot, endevinar-ne l’espècie, que era de cavall? Sí i no? Sí I SÍ?
- Què té més valor, una samarreta de l’Arbeloa —el famós xportista— autèntica (recollida per un aficionat quan el partit ha finalitzat) amb una firma de l’Arbeloa falsa (dibuixada per l’aficionat) o una samarreta de l’Arbeloa falsa (no oficial i no duta mai pel jugador) amb una firma de l’Arbeloa autèntica («Doneu-me’n una altra, però que se’m desfaci a les mans»; s’hi aficiona i cada cop les vol més rebentades)?
- Has trincat mai l’Alabastre em desgasten? (Si t’ho has demanat mai, això, ets un rei).
Quan l’examen fa estona que «és al BOX 14» —com se sol dir en aquest país de rapats—, comences a respondre a la sala d’espera d’Urgències, apujant-te la màniga i mostrant el braç, que és de pota de cavall, la peülla del qual colpeja el terra i, juntament amb les altres, t’impulsa cap a l’horitzó, on t’esvaeixes en contrast amb el sol deixant enrere una brillantor que fa pampallugues i dues qüestions sense respondre.