Enrique Barro feat. Nous Mamuts
En primer pla, una mamella molt premuda. El puny del granger està vermell, tremola.
Una veu en off: «No, no conec el Matías Prats».
COMENÇA LA PEL·LÍCULA:
Rebentades. A primeríssima hora del matí, segon, veiem una ciutat amb totes les persianes. Un policia gairebé tan alt com una figura de cera de Javier Cercas branda pels carrers recolzant-se amb els jeroglífics d’El País (una planxa de cartró ploma —escala ampliada— sota cada braç). No aconsegueix trobar el culpable —no aconsegueix resoldre la trama dels dits— i està a punt de rendir-se. Han atropellat la ciutat.
El policia sospita de la paraula corc. Haurà estat ella? La localitza al diccionari i estampa el llibre a la paret com si dos taulons mullats caiguessin d’un helicòpter. Així l’estampa. La investigació NO avança.
Un dia de passeig pensarós per la platja, xut a una pedra, es fixa en tres Luces Casal que corren per la riba fugint de la paraula GUINOVART que hi ha dibuixada a la sorra. Més Luces Casal aclamen i aplaudeixen des d’una grada. El policia ha descobert alguna cosa. Treu la placa, avança amb determinació cap a una zona amb una mica de vegetació i procedeix a detenir una flor. Tanca les manilles al voltant de la tija, arran de terra.
Demà, sospira, vacances.