Ramon Micó Collage feat. Nous Mamuts
Ferir-se a l’hora d’imitar, i no aturar-se, el professor d’Història Comparada:
espasmes, acabar una era, hemorràgia interna, començar-ne una altra, caiguda i ingrés.
Un individu a qui titllen injustament de bisbe (no és tan de missa com diuen), i que més endavant ho arribarà a ser injustament (manipularà el seu nomenament), així que, d’alguna manera, justament, el titllen injustament, ha aconseguit una feina entre algues. En tots dos sentits: l’ha obtinguda bussejant, i el lloc de treball és en una oficina coberta d’algues.
GRINO (Grapes Rustu Ígnies Sistèmica Aurella) et contracta si demostres que a les simes de l’Atlàntic se celebren abrandats simposis (llançament de gràfics) sobre la conveniència de substituir-te els braços per aromes. Els opositors odien saber com els llançaran a partir de llavors (ho saben).
El primer dia de feina, el futur bisbe arriba TORCAT AMB UN DRAP; i l’aixequen amb un altre drap. Se separa dels transportistes que l’han assistit, s’espolsa els pantalons i S‘ENCARA amb ells: «He entès si ets vell secrets». I no es fa el milhomes, ho ha entès.
Per fi entra a l’edifici, que fa cantonada amb els fans d’El petit Spirou (formen una torre humana de sis pisos, pràcticament inhabitable —un llum fa pampallugues al cinquè). L’oficina PARPELLEJA, remolí de documents. A Punt de Mitra en pinça un al volen plegats (l’imprès levita) i aterren a la seva cadira, que penja del sostre lligada a unes algues.
Gronxant-se en aquell púlpit, en Prebishop defensa les proteïnes de les algues DE LES ALGUES: «HO FAIG MALGRAT QUE RELLISCO EM TITLLIN D’EXDIFRACCIÓ DAVANT EL SISTEMA DE POLITGES QUE VULL QUE EM BAIXI D’AQUÍ».
Ha sentit campanes TAN ABONYEGADES sobre com l’anomenen que l’acabaran entronitzant sense que arribi a sospitar mai per on anava la cosa.