Miguel Noguera feat. Nous Mamuts
Rampa TRVCADA: pots pujar-la, però no beure-te-la.
Un paio amb la mandíbula tan contundent que la gent que el veu pel carrer s’anima a hostiar-la, es trenca la mà i el denuncia.
En MANDIBULAE, així s’anomena, agredeix sent agredit.
Abans de la invenció dels sopars bala (allò de disparar una taula parada amb comensals), en Mandibulae solia passejar somrient per la ciutat, rampant, esperant els punys. «Dona-li un cop de puny i sabràs què és el dolor», se sentia per damunt dels vianants (diàlegs emesos uns metres per damunt dels llavis, que es movien en silenci). Cada dia, diversos aspirants a rei Artur volien ser els primers a desencaixar el maxil·lar. Tots van arribar a sostreure una espasa de cinc dits rebentats.
You came to me. I punched and I cried.
Mandibulae, out the blue you came to me.
Els damnificats t’ho van aconseguir que el judici se celebrés. L’acusat hauria d’haver sortit indemne amb facilitat, atès que no començava mai les agressions (ni tan sols les exercia); però havia acumulat enemics: el Jutge Va Pujar, el jutge, va pujar a l’estrada amb la mà triturada. «Jo també he tastat el seu nèctar». Com que era part implicada, el van substituir al moment per un certamen primaveral. Una altra victòria per a en Mandibulae.
De sobte, a algú se li va ocórrer que l’Aspirina de Déu, tal com van començar a anomenar Monsieur carn, podia posar el mentó per rebre els cops de maça als judicis. Avui dia, en Mandibulæ és una galleda plena de pops valorats per si mateixos en 2.600 ¥/kg. El seu do ara és productiu.
Però falla alguna cosa. L’Aspirina no gaudeix com abans, quan passejava sense tenir-ne ni cinc mentre li plovien instruccions de muntatge d’ariets molt menys sofisticades que les que hauries redactat tu. Si pots agafar cadira a les primeres files d’un judici, veuràs què vull dir: els seus ulls pareixen, durant la sessió, el jutge inhabilitat.
Duu una vida taciturna, consumit per Dickens de pell o vaig pujar per veure-la millor, la nostàlgia; i no s’intueix remuntada.
En un jaciment arqueològic van trobar una mandíbula d’or impecable entre pols, ossos i teles podrides. Durant anys s’ha pogut admirar, exposada per al poble, en una plaça. Però si obres la vitrina, aquella mandíbula d’or es pela amb l’ungla.
La bona es troba en una caixa de cabals.