Atractive Smithers feat. Nous Mamuts
Soc el pallasso L’Acomiaden, i he descobert ponyo i bigle entre la Sagrada Família mentre [ESPÒILER]
BENVINGUTS A LA GRAN FINAL DE PAPO’S CHIMNEY!!, l’art marcial que, per haver moblat el camp de batalla d’una manera determinada, concedeix força sobrehumana als soldats del teu, ui, apartem-nos, amaguem-nos rere aquell sempitern gurú de nacre, bàndol.
La batalla, que comença ara, és a cinc contra, eh, au, en aquest moment quatrès, ja només en queden tres, això va de pressa; i ha estat precedida el dia anterior, com totes les de la seva disciplina, per una de molt més cruenta entre els que guarneixen el terreny de mobles per a cada bàndol per veure qui d’ells aconseguia col·locar el sofà a la ubicació, i per aquí rima l’avi, desitjada.
Amb quina delicadesa, ahir, devien sostenir enlaire aquella calaixera, com meticulosament ja és estelles: acaben d’enfonsar-hi el gurú (si no era un dels lluitadors, ara ho és), que ha rebut el cop letal en què l’executor fuma un trosset de pollastre en un revolt. A la tercera pipada, els rivals del que fuma volen. Finalment, alcen la mà al capità del dojo guanyador, que vol dir alguna cosa: «Idea per a goblin: drapet sec».
Bòrax en chaus. I, TAMBÉ, hem advertit que la tècnica s’ha d’executar d’una manera tan precisa que un bàndol, després d’haver col·locat els mobles perfectament la nit anterior, pot arribar a perdre per no haver-se adonat que en un dels calaixos algú tenia organitzada una expo de garrafes de golf. Per tal d’evitar aquesta mena de badades, els lluitadors més veterans fan servir el fetge «el chambedor» de posar gormitis en majúscules al neolithic gielinor del Pedraforca, per a desesperació dels seus rivals més joves.
[ESPÒILER] andròmina de fem — la llegenda
(L’espòiler era, sobretot, que l’acomiaden —en L’Acomiaden— per proposar l’andròmina com l’espòiler de l’assumpte de la Sagrada Família).
Un cop a l’any, escala de peluix: l’erm arrasat on es combat s’aprofita per acollir el festival Been a Rock, que s’assembla en tot a qualsevol altre (hi toquen les bandes habituals, algunes amb por de barret), tret que els assistents, d’aspecte normal, han estat durant anys pedres molt grosses (és imperceptible, i cap d’ells no ho esmenta; estan absorts en el timbal polígam).
Quan a l’escenari principal s’encenen els fluorescents de secallona, s’inaugura la Puny de gas season, moment en què apareixen els motoristes empastifats de iogurt, els quals, després de derrapar, comencen baralles encara més acarnissades que les dels que es dediquen a guarnir el camp de batalla de mobles, en les quals arriben a donar-se puntades de peu amb la pell (almenys amb les primeres guitzes, empastifada), a disparar uzis de talc i a fer servir el cinisme —aka papa tranchete. En definitiva, destí croco.
Estic mullant temes per a I MAXABO DEMRECORDAE que, per calmar els ànims, l’aixeta de Lester, un drummer exposed dels que es viren en l’enfilall, sempre ens acompanya a tots (inclosos els motoristes, que venen a contracor) a un lavabo on Zeus afila boles de billar a la banyera. Reconciliats per aquesta visió, anem a prendre alguna cosa al Gemes de Corb, un bar regentat per un portallapis de dos metres; o, si se’t desfà el marit, al bar Tintín al Tibet, dues varetes trencades que algú duu a un contenidor (un cop dipositades, no hi haurà elecció). Vam deixar d’anar al Cinfa quan ens vam assabentar que la Cabina de Fèmur, treballant-hi, va acabar d’enguillada rural.
Qui sap si al següent combat veurem el cop més fatal: arribar al Judici Final disposat a presentar-te com a Guano Sequence, desafiant, i que et facin passar a declarar anomenant-te ja així.