Atractive Smithers feat. Nous Mamuts
Lluneta Barcelona Barcelona, la Cabina de Fèmur o el Mim de Llebres, tenia per costum sucar cares conegudes entre elles (es proferien bombolles sota el cafè amb llet) en un niu de pepes, el bar Cinfa. Era assídua i suca al meta de pica i suca (era suca i s’empipava en qualsevol virulé).
Un dia estava duplicant unes neules per evita, plaf, directa pel xarampió d’advocat del bany fins a un soterrani de cures i rams. Les monges que passaven el dia rere la barra fent rèpliques de treballadors de Qatar amb closca i mel li havien advertit les tortures que uns hostes magres duien a terme en aquella asso de discutir soterrada.
Li havien dit que allà baix injectaven policies a un nadó, però els únics plors que s’escoltaven des de l’altra banda de la porta eren «Els pares del Geppetto haurien preferit que fos un titella». Baixar per l’escala feia por grallar la cantonada d’una T-10. Es rumorejava que en aquella fosa, forçat contra la paret, t’arribaven a ensenyar les sanefes paradís. Nota per al tommy: les solapes amarguen.
Quan la Cabina va aterrar a aquell saló de somni, va entendre que es trobava a la casa del tacó: el soterrani va udolar a la lluna, i va aparèixer el Nèbules de Sofre, en Per A Què Merlí. Als braços d’en Per A Què (tants com el número del fibló galàctic) es bressolaven cinc gòblins que es podien llegir: hi posava Black preu. Gronxant-los, va recitar la llei del soterrani a la nouvinguda: quedava prohibit discutir sobre el soterrani al Sónar (no discutir al Sónar sobre aquell soterrani, sinó discutir sobre un soterrani que, allà on fos, formava part de l’esdeveniment Sónar).
Per tal de fugir, CELONA CELONA va emetre l’onomatopeia de picar pebrots per a la sèmola blava del gínjol d’espases, i als gòblins se’ls van estovar les dents. Tu em diràs si va escapar: després de tres dies més de reclusió (cada matí, un toni sense nous per sota de la porta), el bassal de suor d’unes botzines es va elevar per formar un home nu i pàl·lid, sense genitals, la cara del qual eren unes quantes velles (de cos sencer) que s’empassaven les ulleres que duien.
Barcelona va sospirar alleugerida; el coneixia de feia anys.
—Tres càntirs supuren llenya —va celebrar.
—Enguillada rural.