Imitar en un laboratori com sona el cafè quan és tirotej .
Han rapinyat el final del primer p r gr f. I aquestes darreres lletres que falten no han estat robades: ara els fa por sortir. Deia que se’ns han endut una part del primer, va, veniu, que acabem de muntar una estacada i de portar un paio que sap tirar amb arc, paràgraf. El botí deia alguna cosa així com Gran projecte de final de curs: «DESCÀRREGA ELÈCTRICA A UN CROISSANT; SÍMPTOMES LLEUS D’ABSOLUTAMENT CAP VIDA». Aprovar.
Però ja no ho aclarirem mai.
Decorar amb garlandes (que cauen a terra) els grunyits del bateria no ens farà recuperar allò que han robat, ¿oi…?
Els lladres són una tetera plena d’espasa de Els lladres són una pancarta de Dire Straits (la tetera plena d’espasa de) sostinguda per una filera de mixons que volen. Roben. És la segona banda més perillosa de la ciutat, rere la que es dedica a glorificar una dent de Gandhi fins al punt d’haver viatjat a l’Índia, en el seu moment, a fotre una pallissa al seu portador perquè li saltés de la boca, ja que alguns van acabar considerant que aital home no era prou digne d’ella.
Els nostres lladres s’escapen de les presons amb el mateix mètode que els exigeix, per poder ser aplicat, batre les ales: volant. Fes-la tu, la investigació.
Al mercat negre intercanvien les frases que han robat per les ganes de Menelau de tornar i governar. Collons, en té; i en tenen (quan han aconseguit totes les ganes, les guarden).
Si hom s’aventura a entrar al seu territori, volen rastres de segons en ganivet. Però, amb habilitat, hom pot arribar a escapar-se’n: turmells la derivada. Els esperarem al nostre, si gosen tornar, parapetats i amb les llances en alt. Però no només.
Amb un redoblament de fons —que fa venir al cap el procés de recanviar totes les peces d’una moto d’aigua militar per fils, també aquest, és clar—, una corona de flors toca terra, i se’n desprenen un parell de tulipes. L’enèsim intent de fer justícia. Cansament i exasperació causats per la que anhelem que hagi estat la darrera de les ràtzi
.