Les caimes, les, les camez d’en Noia eren primes com un esput. Eren blanques. I la resta, negra. Duia uns pantalons de la marca Pantalons per Menjar-los i No, per menjar-los i per no. Es doblegava els pantalons set cops per ensenyar les seves blanques, n’estava orgullós. «Les cames d’en Noia, la nit més curta; […]
L’ÚNICA MENTIDA D’EN NOIA Llegeix més »
Hem confiscat el programa Llet de poni, el show televisiu amb el públic mort de cony cap amunt. El plató el van dissenyar uns nois durant el recorregut del Dragon Khan. Al Furius Baco van dissenyar les ombres que projectes quan tens dubtes. Ningú no es perd Els Gordon (són una família). Cap a la
A TRAVÉS D’UNA BARBA Llegeix més »
Un carter, el Susquet, va estar vint-i-cinc anys repartint la seva primera i única carta. I el retard no es devia a la seva bici, no. En lloc de rodes, ja se sap, aquella bici corria amb… amb botes. Sabates de Goofy de cordó i sola ampla… PERÒ QUE GIRAVEN TAMBÉ. Més aviat, el problema
EL BLUES DEL CARTER Llegeix més »
Senyor, la de penya que viu a l’aigua… PEIXOS I DE TOT, HI HA!!! En fi, ahir vaig visitar una xarxa social d’extraterrestres… I en català, tot. «Arxiu – El Meu PC». Se’ls veia molt propers, poc exòtics. Bé, els miralls… Ells no es reflecteixen pas als miralls. Es reflecteixen en PANTALLES D’OUS, mamades d’ous
El dissabte de 2008 vam anar al XVII Campionat DETENNI de tennis. Ens n’havien regalats uns passis a l’Stop the Dad’s Opera. Uns passis arrugats. Né, tant se val… HÒSTIA!!! Mireu el meu DNI. Em grato les cantonades de la barba amb el meu DNI. O, ara de debò… Mesos abans havíem provat d’aconseguir entrades
MIREU EL MEU DNI Llegeix més »
Aquest és mon pare i aquest. Ah, ja sou aquí. Doncs ahir, DEIXEU DE TOCAR AIXÒ, VELLES, cap al tard, érem a la catifa i…, BÉ, PERÒ DEIXEU-HO, ÉS PER A NOSALTRES, érem a la moqueta molt porcs amb el menjar, unes galetes desfetes entre les patilles, els pantalons bufats quan…, SI US PLAU, ENS
Saturday. Em vaig llevar pensant en tu. A Munic, som a. Sí, és clar, us acompanyaré per la fàbrica de petits pianos El Tritó, una de les cadenes de muntatge més robotitzades, amb nins metàl·lics, soldadors i elefants de trencadís que rodolen fins a rebentar la teva casa. Per allà en va (aparta’t) un altre.
D’ANDORRA I D’IVORI Llegeix més »
La calor d’una nit, un minut de pijama, mantetes vermelles, com m’agrad-EH, FILLS DE PUTA, US VOLARÉ UN ULL. Ai, els ossos lladres, quins ensurts cada nit. Els Ossos Bandits, quatre amics del peluix amb cors per panxa. La Toy Orchestra. Per un tema de supersticions i avantpassats, més aviat d’avantpassats, han de muntar un
PER UN TEMA DE SUPERSTICIONS I AVANTPASSATS Llegeix més »
Ells i Ell van sempre engatats, ES BEUEN FAMÍLIES SENCERES CADA. Hem aixecat la manta d’un assassinat. Vull que m’entenguis: els assassins Ells i Ell se la juguen cada nit al Supermadrid, un apartament buit des dels peus fins a la besada. Una maqueta de l’infern a vista de somera. La Teva Caseta de l’Arbre, aquella escopidora
(Fugiu, Els Conills Per Sevilla! Fugiu per Sevilla mentre explico això!!!) Volen obrir un gimnàs als terrenys Tieta Roseanne. Abans hauran d-OEL ORELLES OHE NO, SÓN RAPIDÍSSIMS!!! L’acaben d’inaugurar. Ho diu en neó: Gimnàs Arrenca en Dakota Kid.«Aixeca’ns». Doncs això, aixeca’ns. Com ho heu fet? Tant se val. Cada màquina del múscul té la seva
EL COWBOY DE LA PORTA Llegeix més »
